SAPS QUE ÉS LA TAULA PERIÒDICA?

La taula periòdica, classifica els elements segons les seues propietats i característiques.

Per a tota persona interessada per la química, la taula periòdica és necessaria.

La taula periòdica es divideix en grups (columnes) i períodes (files). Està formada per 18 grups i 7 períodes. 

Els grups, estan formats per elements amb propietats paregudes. Podem fer la distinció dels seguents grups:

• Metalls alcalinis
• Alcalinoterris
• Metalls de transició
• Metal·loides o semimetalls
• No metalls
• Gasos nobles

Els períodes s'ordenen segons el nombre atòmic.

 La història de la taula periòdica, es relaciona amb diversos aspectes del desenvolupament de la física i la química:

• El descobriment dels elements de la taula periòdica
• L'estudi de les propietats comuns i la classificació dels elements
• La massa atòmica
• La relació entre la massa atòmica i les propietats periòdiques dels elements.

Actualment, es coneixen 118 elements diferents: uns 90 naturals i la resta s'han obtès en els laboratoris d'investigació, on encara, a dia de hui, estan intentan sintetitzar nous elements.

2019 ANY INTERNACIONAL DE LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS.

El 20 de desembre de 2017, es va comunicar que el 2019 seria l'any internacional de la taula periòdica dels elements químics.

És per això, que la ONU ha volgut reconèixer la importància de la química; ja que aquesta proporciona grans solucions per a tot tipus de problemes i per a tot tipus d'àmbits. 

L'any 2019, coincideix amb el 150 aniversari del descobriment del sistema periòdic per Dmitry Mendeleev en 1869.

 

Per aquest motiu, enguany es celebrarà la rellevància de la taula periòdica dels elements i les seues aplicacions i contribució social.

També és curiós destacar que el 2019 coincideix amb el centenari de la IUPAC, està clar que enguany és L'ANY DE LA QUÍMICA.

Per tot el comentat, correus ha presentat segells que commemoren als descobridors dels elements de Vanadi, Platí i Volframi que a més són espanyols.

Aquest 2019 que acabem de començar, hem de fer tots els químics que siga molt especial i fer saber a la gent la importància de la química per a la vida de hui en dia. 

Estructura i nomenclatura de l'àtom

Si vos fixeu en la imatge, podeu veure com el nucli de l'àtom és molt xicotet si el compareu amb el tamany de l'àtom, a més, les partícules del nucli són protons que tenen càrrega positiva (color blau) i neutrons (color roig) que manquen de càrrega.

El nombre de protons del nucli és el que fa que pugau diferenciar entre un element o un altre i coincideix amb el nombre atòmic Z. Tambè és important dir que si sumeu els protons i els neutrons, obtindreu el nombre màssic A.

Els electrons són els que orbiten al voltant del nucli i tenen càrrega negativa, a més, els electrons són atrets per el nucli.

Amb tot això, podem dir que els àtoms d'elements diferents, es diferencien en què tenen diferent nombre de protons en el nucli, és a dir, diferent Z.

Els àtoms d'un mateix element, no exactament han de ser iguals, tots tenen el mateix Z però poden tenir diferent A, i en aquest cas rebren el nom d'isòtops.

Tots els isòtops, tenen les mateixes propietats químiques però es diferencien en què uns són més pesats que altres.

Pel que fa a la nomenclatura dels àtoms, es faria de la següent manera:

On A és el nombre màssic, Z és el nombre atòmic i X és el símbol del element.

Què són els ions?

Els ions són àtoms que han perdut o guanyat electrons en la seua escorça electrònica.

Si l'àtom perd un electrò, quedarà carregat positivament i rebrà el nom de catiò.

Si per contra, l'àtom guanya un electrò, quedarà carregat negativament i rebrà el nom d'anió.

Has sentit parlar alguna vegada dels models atòmics? Què saps d'ells?

El primer que va crear una teoria atòmica de la matèria amb caràcter científic, va ser Dalton en el 1803.

Per a Dalton la matèria està constituïda per àtoms, i els àtoms són indivisibles. Per a ell, els àtoms eren els constituients últims de la matèria que es combinaven per a formar els compostos.

Aquesta teoria va perdurar fins el 1904, on va arribar Thomson i va canviar la manera de veure els àtoms. Thomson va demostrar l'existència dels electrons i va concloure que era un constituent fonamental de l'àtom.

La major part de la massa de l'àtom correspon a la càrrega positiva i els electrons es troben incrustats en una espècie d'esfera positiva, mes o menys com les panses d'un púding.

La càrrega positiva compensa exactament la negativa dels electrons, sent l'àtom elèctricament neutre.

En 1911, una sèrie d'experiments van posar en dubte la validesa de la teoria de Thomson sobre l'àtom, i va ser Rutherford qui va posar de manifest que l'àtom està pràcticament buit. A través del seu experiment, Rutherford va proposar que l'àtom té un nucli central molt xicotet en què estan concentrades la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. A més, per a ell els electrons giren a molta velocitat al voltant del nucli i estan separats d'aquest per una gran distància. Aquesta teoria de Rutherford, es coneix com la teoria del model planetari.

Per a explicar l'estabilitat del nucli va proposar l'existència de partícules elèctricament neutres, que són els neutrons. A més, aquesta teoria suposava que els electrons giraven al voltant del nucli a qualsevol distància. Però en 1913, va arribar Bohr i va demostrar que no era així.

Per a Bohr els electrons giren només a distàncies concretes anomenades nivells atòmics amb una energia concreta, i que per a que un electró puga canviar d'un nivell més a prop del nucli a un altre, s'ha de donar energia a l'electró. 

Què és l'àtom?

Tota la matèria que ens rodeja, viva o no viva, absolutament tota, està composta per àtoms.

Els àtoms són partícules i van rebre el nom d'àtoms perquè durant molt de temps es va pensar que els àtoms eren les partícules més xicotetes que existien, i que no es dividien més. Però en el segle XX es va descobrir que els àtoms estaven formats per partícules encara més xicotetes.

Els àtoms estàn formats per un nucli i per unes partícules que tot el temps estàn al seu voltant i que s'anomenen electrons.

Dins del nucli cada àtom té un nombre d'altres partícules que s'anomenen protons i neutrons.

A més, els àtoms no són tots iguals, hi ha àtoms que tenen més o menys electrons, protons i neutrons...i cada u d'ells són molt diferents entre sí.

Per a classificar i estudiar a tots els àtoms, sel's va agrupar en una taula que es coneix com la taula periòdica dels elements. 

Ací, en la taula periòdica, encontrareu elements que tots conegueu com és l'oxigen i el hidrogen i altres amb noms molt estranys com pot ser Praseodimi o Tungstè.