Has sentit parlar alguna vegada dels models atòmics? Què saps d'ells?

El primer que va crear una teoria atòmica de la matèria amb caràcter científic, va ser Dalton en el 1803.

Per a Dalton la matèria està constituïda per àtoms, i els àtoms són indivisibles. Per a ell, els àtoms eren els constituients últims de la matèria que es combinaven per a formar els compostos.

Aquesta teoria va perdurar fins el 1904, on va arribar Thomson i va canviar la manera de veure els àtoms. Thomson va demostrar l'existència dels electrons i va concloure que era un constituent fonamental de l'àtom.

La major part de la massa de l'àtom correspon a la càrrega positiva i els electrons es troben incrustats en una espècie d'esfera positiva, mes o menys com les panses d'un púding.

La càrrega positiva compensa exactament la negativa dels electrons, sent l'àtom elèctricament neutre.

En 1911, una sèrie d'experiments van posar en dubte la validesa de la teoria de Thomson sobre l'àtom, i va ser Rutherford qui va posar de manifest que l'àtom està pràcticament buit. A través del seu experiment, Rutherford va proposar que l'àtom té un nucli central molt xicotet en què estan concentrades la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. A més, per a ell els electrons giren a molta velocitat al voltant del nucli i estan separats d'aquest per una gran distància. Aquesta teoria de Rutherford, es coneix com la teoria del model planetari.

Per a explicar l'estabilitat del nucli va proposar l'existència de partícules elèctricament neutres, que són els neutrons. A més, aquesta teoria suposava que els electrons giraven al voltant del nucli a qualsevol distància. Però en 1913, va arribar Bohr i va demostrar que no era així.

Per a Bohr els electrons giren només a distàncies concretes anomenades nivells atòmics amb una energia concreta, i que per a que un electró puga canviar d'un nivell més a prop del nucli a un altre, s'ha de donar energia a l'electró.